Noticies d'actualitat

Sí al valencià

El president de la Generalitat, Francisco Camps, passarà a la història de la Comunitat Valenciana per moltes raons, però segur que per cap de les quals li agradaria ser recordat. Una serà la renúncia a una de les seues més benvolgudes banderes, la que va enarborar amb més energia quan al juny de 2003 va arribar a la presidència del Consell: la defensa del valencià. Aquesta és la història d'una deserció.

Un valencianista amb fre i marxa arrere. Mesos abans que donara començament la campanya de les eleccions autonòmiques de 2003, Camps, en una taula del desaparegut Chacalay de València i molt prop de l'escriptor Ferran Torrent, es definia políticament com "més que un autonomista radical". Les seues declaracions en la campanya assegurant que el seu model de televisió pública valenciana era Punt 2 enfront del castellanitzat Canal 9 i el seu discurs d'investidura (el primer que un candidat a la presidència de la Generalitat pronunciava íntegrament en valencià) van fer concebre no poques esperances a els qui des de posicions ideològiques contràries s'identificaven amb el valencianisme. La Declaració d'Ares del Maestrat, realitzada l'1 d'octubre de 2003 pel llavors conseller d'Educació i Cultura, Esteban González Pons, en la localitat des d'on Jaume I va iniciar la conquesta del Regne de València, va alimentar encara més aqueixes esperances. En ella s'establia el valencià com a llengua prioritària de l'Administració. Però una setmana després totes aquelles il·lusions es van convertir en fum. El 8 d'octubre, José María Aznar, un nacionalista espanyol, recorda a Camps i a Pons que no s'havien guanyat unes eleccions perquè València es convertira en una comunitat nacionalista i els exigeix que retiren la Declaració d'Llaures o ell mateix es desplaçarà fins a la Comunitat Valenciana per a anunciar la seua eliminació. No va fer falta més. Camps va haver de triar entre la dimissió o el seu retorn a l'ortodòxia del PP per a ofrendar noves glòries a Espanya. I, òbviament, va escollir el segon.

Una volta de rosca. No va fer falta molt temps per a comprovar fins a quin punt les amenaces d'Aznar havien fet efecte. Amb prou faenes un any després ja eren perceptibles la supressió de les línies d'ensenyament en valencià i les dificultats per a continuar els estudis en aquest idioma. A Alejandro Font de Mora, que havia substituït a González Pons en la Conselleria d'Educació, li va faltar temps per a revelar el seu autoritarisme. El 22 de desembre de 2004 va irrompre en el ple de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), on s'anava a debatre un dictamen sobre la unitat lingüística entre el valencià i el català, amenaçant als acadèmics amb tot tipus d'accions legals si seguien avant amb la seua proposta. La presidenta de la Acadèmia, que no en va anteriorment havia sigut diputada pel PP, va alçar el punt de l'ordre del dia i va suprimir el debat. La llei de creació de l'AVL arreplega que valencià i català pertanyen al mateix sistema lingüístic, però açò mai ha frenat al PP a l'hora de predicar el secessionisme. La situació del valencià en l'ensenyament públic va ser degradant-se més i més. A primers d'enguany, l'oferta de l'ensenyament de l'idioma propi en educació infantil i primària no arribava al 45% en la xarxa pública. La conselleria òbvia que la demanda d'ensenyament en valencià és superior a l'oferta, arribant a manar professors que desconeixen l'idioma a fer classes en castellà en les línies en valencià.

El parany del trilingüisme. Amb l'anglès com a bandera de la modernitat, Camps i Font de Mora han comès tot tipus d'ocurrències, la més notable de les quals va anar la de donar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en l'idioma de Shakespeare. No solament van ser el ridícul en tota Espanya sinó que, a més, va quedar clar que la Comunitat Valenciana no tenia docents suficients per a ensenyar en anglès. Aquest fet incontestable no els ha detingut a l'hora de proposar una model d'ensenyament trilingüe plagat de paranys i mentides, iniciant la casa per la teulada. Un model que segueix sense tenir professors amb els suficients coneixements d'anglès per a desenvolupar-se, un projecte, paraules del conseller, que costarà 10 anys d'implantar perquè fins llavors no hi haurà suficients docents capacitats per a donar un terç de les assignatures en aqueix idioma. Una proposta que liquida les línies d'ensenyament del valencià i va a deixar ferit de mort a un dels idiomes cooficials de la Comunitat.

La fi d'un idioma. El PP va a liquidar per la via dels fets la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Una llei consensuada que, àdhuc amb timidesa, ve aplicant-se amb una àmplia acceptació social i sense amb prou faenes rebuig. Una llei que pretén aconseguir l'equitat entre el valencià i el castellà i a la qual encara li quedava un llarg camí que recórrer; però que Camps i Font de Mora suprimiran amb l'excusa de l'anglès i amb l'únic objectiu de la castellanització de l'ensenyament perquè són incapaços de formar docents en anglès. I aniquilada la Llei d'Ús i les línies d'ensenyament en l'idioma propi de la Comunitat, l'hereu dels botiflers del segle XVIII de Vila-real liquidarà el valencià.

(Font: www.elpaís.com,  5 de juny de 2011)

Seis mujeres rinden tributo musical a Estellés en clave folk

"Tants versos ha dedicat Estellés a les dones, tant ha gaudit de la seua companyia, tant ha empatitzat amb el seu dolor, amb tanta tendresa ha glossat els seus gestos, amb tanta admiració ha observat els seus discrets silencis…", reconeixen les sis intèrprets femenines de l'últim homenatge al poeta de Burjassot, "que ha arribat el moment de retornar-li alguna cosa".

I aqueix alguna cosa és molt més del que en principi tenien previst, tal com expliquen en el llibret de l'àlbum Sis veus per al poeta, que aquest dimecres, dia de Sant Vicent, presenten a València. Precisament el dia del sant patró de la capital, Patxi Ferrer, Lola Ledesma, Amparo Hurtado, Eva Dénia, Merxe Martínez i Silvia Butllofa porten a l'escenari del Teatre El Micalet l'espectacle on "els versos del poeta omplen el cant, el ball i el recitat".

Però la idea al principi era solament un homenatge, que s'ha convertit finalment en un àlbum i un espectacle que recorre els circuits catalanoparlants. Si ben el disc hi ha més col·laboracions instrumentals, en l'espectacle solament participen les sis dones, que assumeixen les veus, entenimentades i multitud de percussions.

Són sis dones que interpreten els textos d'Estellés vestits amb les músiques més riques i diverses. Des de la malaguenya d'Estellés, poeta nostre, al bolero de l'Alcúdia que germana amb Queia la lluna, passant per la Cançó de perdona aquell que no duu que brilla amb llum pròpia a través de la impressionant granaïna de Montaverner.

"De tot el repertori, l'única peça que estava ja assemblada era el bolero de L'Alcúdia, perquè Estellés va escriure la lletra expressament", assenyala Eva Dénia, que va proposar la idea a les seues companyes. Quant a la resta, els textos obeeixen a una selecció "natural" de poemes "que ens agradaven i que es deixaven posar música, de fet tres porten la paraula cançó en el títol, aclareix.

Pel que fa a la música, es tractava que "estigueren representats la majoria dels pals". "La malaguenya, la jota, el romanç, les cançons de bressol i de batre, la granaïna, el bolero o el cant d'estil ja feia temps que reclamaven els versos del nostre poeta", proclamen en el llibret del CD. La tasca compositiva ha sigut a càrrec bàsicament d'Eva Dénia, si bé en el disc el seu germà Carles participa l'els arranjaments i és el responsable de la producció artística.

"Ens coneixíem fa temps, però la idea va quallar en una trobada en el festival de folk d'Alzira, fa més d'un any", recorda. Excepte la cellista, que procedeix de la música clàssica, les protagonistes d'aquest homenatge enterament folk a Estellés procedeixen de la música tradicional. "Saben moltíssim", afirma amb èmfasi Dénica, "per açò el treball és fruit de la col·laboració i aportació de totes".

(Font: www.ccaa.elpais.com.  20 de gener de 2014)

Centenars de valencians clamen contra Fabra pel tancament de totes les televisions i ràdios en català

Una concentració davant el Palau de la Generalitat Valenciana exigeix per la recuperació de TV3, RTVV i Catalunya Ràdio

Centenars de valencians han reclamat aquest dimecres el retorn de les emissions de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), TV3 i Catalunya Ràdio en una concentració davant el Palau de la Generalitat Valenciana. Convocats pel comitè d'empresa de RTVV, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians, els ciutadans han exigit la recuperació de les televisions i ràdios en llengua pròpia al territori. La protesta es produeix el mateix dia en què es compleixen dos mesos des que el govern valencià va cessar les emissions de RTVV i una setmana més tard que Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure forçada a tancar les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.

(Font: www.elpuntavui.cat,  29 de gener de 2014)

Escola Valenciana, guardonada amb el premi internacional Linguapax 2014

La Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i ús del Valencià forma part de l'entitat premiada

Escola Valenciana ha estat guardonada amb el premi internacional Linguapax 2014 per la promoció de l'educació multilingüe al País Valencià amb la promoció dels programes que tenen com a llengua vehicular el valencià, i pel treball que exerceix en el camp de la defensa de la nostra llengua amb accions i activitats en molts àmbits d’ús.

Per a Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, es tracta d'un reconeixement 'per a l’escola en valencià, les famílies, el professorat, l’alumnat i tota la gent que fa possible Escola Valenciana des de les comarques'. Moreno ha volgut compartir el premi amb 'els Amics i Amigues de l’entitat, els voluntaris i els aprenents que participen en els tàndems lingüístics, els joves que vénen als concerts de música en valencià i a tantes i tantes persones que viuen i volen viure en valencià i que, per això,  treballen de forma anònima i voluntària per dur endavant aquest projecte'. 

L'entitat ha volgut aprofitar el reconeixement dels màxims experts mundials en matèria de multilingüisme per exigir a la Conselleria d’Educació que retire l’esborrany d’odre de desenvolupament del Decret de plurilingüisme, per la qual 'margina la nostra llengua en el sistema educatiu obstaculitzant l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés'.

(Font: www.vilaweb.cat, 28 de febrer de 2014)

Escola Valenciana proposa un 25% de català a la zona castellanoparlant

Agafant la sentència del TSJC que obliga a que una quarta part de les classes a Catalunya siguin en espanyol

Escola Valenciana estudia com es podria adaptar al context del País Valencià la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de ratificar el mínim del 25% de castellà en aquelles aules on un sol alumne ho sol·liciti. L'entitat ha capgirat aquesta decisió judicial i estudia com podria fer que s'apliqués un mínim del 25% en valencià en les comarques qualificades com castellanoparlants per la conselleria d'Educació i on els pares no poden escollir programes d'ensenyament plurilingüe, amb dues assignatures en llengua pròpia. Escola Valenciana assenyala que manté contactes a través de l'oficina de drets lingüístics amb famílies que voldrien matricular els seus fills en aquests programes.

Així mateix, i segons que afegeix Escola Valenciana, els serveis jurídics de l'entitat s'han posat en contacte amb entitats de Galícia, el País Basc, Navarra i les Illes Balears per estudiar accions jurídiques conjuntes que garanteixin el principi d'igualtat lingüística de tots els ciutadans de l'estat i que vetllin per les llengües pròpies de cada territori.

Tot i així, Escola valenciana ha recordat que l'aplicació d'un 25% d'hores lectives en qualsevol llengua "no até a cap criteri pedagògic i que aquesta mesura judicial empobreix els programes educatius de qualitat, és a dir, els programes d'immersió lingüística, que són els que donen resultats òptims arreu del món, allà on hi ha diverses llengües cooficials".

(Font: www.vilaweb.cat.  30 d'abril de 2014)

Un estudi d'Escola assegura que la demanda de la línia en valencià supera el 70%

L'entitat ha analitzat els centres que han patit l'eliminació d'alguna unitat per l'arranjament dictat per la Conselleria

Insta la consellera Catalá a donar resposta a les famílies d'almenys 21 punts negres

Adverteix que anirà als tribunals si Educació no rectifica

Escola Valenciana ha realitzat un estudi sobre els centres afectats per la supressió d'unitats en valencià de 3 anys per al curs. El resultat és que en aquelles escoles on hi ha doble línia educativa, la demanda d'ensenyament en valencià per part de les famílies supera el 70%, mentre que la demanda de línia en castellà no arriba al 30% en xifres globals.

L'entitat cívica ha testat els centres que perden unitats educatives d'infantil de tres anys en valencià per al curs que ve amb l'arranjament escolar que ha fet la Conselleria d'Educació. L'informe plasma l'oferta de places en valencià d'infantil de tres anys i la demanda per part de les famílies durant el període de sol·licitud de matrícula.

Analitzats tots els centres afectats per la supressió d'unitats en valencià per al curs que ve el resultat és que al 97% de les escoles la xifra de demanda d'ensenyament plurilingüe en valencià supera la demanda de l'ensenyament en castellà. “De tots els casos hi ha 21 punts negres que posen en evidència l'atac a l'ensenyament en valencià per part de la consellera M. José Català i que esperen una solució oficial i escrita de la Conselleria d'Educació, ja que es vulnera el dret de les famílies a triar el PPEV per als seus fills i filles, i l'Administració no garanteix aquest dret bàsic previst en l'Estatut i en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià”, ha declarat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana.

El poble de Ciscar

Dins d'aquest marc un cas ben significatiu és el del CEIP Sant Vicent Ferrer de Teulada, el poble on va ser alcalde l'actual vicepresident de la Generalitat valenciana, José Císcar. Amb l'arranjament escolar el centre ha perdut una unitat en valencià i el consell escolar del centre va decidir que les dues unitats de 3 anys que queden per al curs 2014-2015 foren en valencià, perquè hi havia una gran demanda d'ensenyament en valencià per les famílies. La consellera Català va obligar que una de les unitats fóra en castellà i el resultat de sol·licituds per part de les famílies ha estat de 38 de línia en valencià per a 30 places oferides i cap sol·licitud de línia en castellà per a 30 places més.

L'entitat cívica posa a la disposició de totes les famílies afectades l'Oficina de Drets Lingüístics per defendre en els tribunals el dret a triar ensenyament plurilingüe en valencià. “Les famílies han demostrat a l'Administració que opten per l'escola pública en valencià. Si la Conselleria no rectifica portarem els 21 casos als tribunals”, s'ha declarat des d'Escola Valenciana.

El passat 7 d'abril, els serveis jurídics d'Escola Valenciana van presentar al TSJ valencià la petició de suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs que ve. El tribunal encara no s'ha pronunciat sobre l'assumpte, és per això que l'entitat cívica presentarà ara aquest informe de l'oferta i la demanda de places en valencià en els centres afectats per supressió d'unitats com un document més per a reforçar aquesta petició.

(Font: www.elpuntavui.cat,  15 de maig de 2014)

El País Valencià alça les forces d'esquerra

El PP d'Alberto Fabra, un dels principals graners del vots populars, guanya les eleccions però perd mig milió de votants

L' extrapolació de resultats fa pensar en un futur govern autonòmic tripartit

La brisa de canvi que des de fa un temps bufa al País Valencià, es va transformar la nit de les eleccions europees en un autèntic vendaval que amenaça d'assolar els fonaments que durant dues dècades han sostingut el PP en totes les institucions públiques. És cert que el partit d'Alberto Fabra ha tornat a guanyar unes eleccions, però ho ha fet amb el pitjor resultat des del 1991. El 29,09% dels vots obtinguts en els comicis de diumenge disten molt, moltíssim, del 52,23% que va aconseguir el 2009.

La davallada per al partit d'Alberto Fabra és contundent i és la constatació del que ja indicaven els últims sondejos coneguts: els valencians han girat l'esquena als populars i busquen en altres formacions una alternativa. De fet, el PP ha perdut mig milió de vots, la meitat del seu suport electoral. La dada és preocupant perquè la caiguda del PP en un dels principals graners de vots –junt amb Madrid– és superior a la mitjana de l'Estat. Destaquen especialment els desastres de dues ciutats referents per als populars: València i Xàtiva. El feu inexpugnable de Rita Barberá trontolla sota els embats d'un hipotètic tripartit. I a la capital de la Costera, el seu alcalde i secretari del partit de la demarcació, Alfonso Rus, ha deixat el PP amb tan sols el 25% de suport.

Fabra ha tractat de minimitzar l'impacte dels resultats i ha optat per subratllar una victòria, mínima, molt allunyada dels triomfs aclaparadors dels seus antecessors. Altres càrrecs han destacat que aquests resultats no poden ser extrapolables a unes eleccions autonòmiques. El que és ben cert, és que els escàndols de corrupció i la sagnia econòmica dels comptes públics són un llast massa feixuc per al baró valencià.

L'esperança d'aquest territori, però, no està en el segon partit més votat. El PSPV-PSOE va sumar el 21,64% dels sufragis, molt lluny també del 37,59 que van obtindre en els anteriors comicis. Això no obstant, el PSPV ha aconseguit retallar als populars 7 punts, motiu pel qual el seu líder, Ximo Puig, es veu “pilotant el canvi que fa falta en la Comunitat Valenciana”. Però ho haurà de fer amb el permís dels seus hipotètics companys de singladura. El “temut tripartit” que formaria junt a EUPV, que ha aconseguit passar del 52.720 vots (2,80%) de 2009 als 179.810 (10,36%) actuals, i situar la número quatre d'IU

A aquestes tres formacions, s'hi sumaria una altra per l'esquerra. Podem ha irromput amb força entre l'electorat valencià. La formació de Pablo Iglesias ha obtingut 143.171vots, xifra que la situa en el cinquè lloc amb un 8,25%
dels vots. En quart lloc s'ha situat UPD, però els seus 147.146 vots (8,47%) no serien suficients per alçar el PP a la Generalitat.

(Font: www.elpuntavui.cat, 27 de maig de 2014)

Escola Valenciana dóna suport a la manifestació de juny per a defensar la llengua a l'escola i al carrer

La mobilització serà el 14 de juny a Barcelona i començarà a la cruïlla Gran Via amb Passeig de Sant Joan

Està organitzada per Somescola i Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears donen el seu suport

Per primera vegada s'han vist juntes les samarretes de les Trobades 2014 d'Escola Valenciana junt a les de Somescola i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, un mosaic simbòlic amb un objectiu comú: la defensa de l'escola de qualitat, l'escola en la nostra llengua.

Emili Gascó, representant d'Escola Valenciana, ha destacat que “volem fer visibles famílies i alumnat que pateixen prohibicions d'un govern que no vol reconèixer l'èxit del model d'escola en valencià” i ha recordat també el cop d'estat mediàtic als mitjans de comunicació públics per part del Govern Fabra.

Antonina Siquier, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, ha recordat que “aquest moviment del professorat de les Illes fa un any que es va constituir per fer front als atacs perpetrats pel Govern Bauzá”.

Muriel Casals, presidenta d'Omnium Cultural ha destacat que “estem junts perquè hem de resistir als atacs que fan a la nostra llengua”.

Des d'Escola Valenciana es considera molt important aquest moviment unificat de les tres entitats dels territoris de parla comuna, perquè és necessari crear una cohesió entre totes les persones que creiem en l'ensenyament en la nostra llengua i en la defensa del nostre màxim tret d'identitat a Catalunya, les Illes i el País Valencià davant dels atacs del govern de l'Estat i dels governs del País Valencià i les Illes Balears.

(Font: www.elpuntavui.cat.  28 de maig de 2014)



El model lingüístic escolar català ajuda en l'aprenentatge de llengües i la cohesió social

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC i els Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC han presentat aquest dimecres diversos resultats sobre el model lingüístic de l'escola catalana en el marc de la jornada «Llengua i escola a Catalunya: mites i realitats. Presentació de resultats dels treballs de recerca empírica més recents sobre el tema».

En la presentació, que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes,han intervingutels ponents Ignasi Vila (UdG), Joaquim Arnau (UB), Montserrat Cortés (UB), Aurora Bel (UPF), Carme Pérez (UPF), Melina Aparici (UAB)i Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.

El director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Miquel Strubell, ha defensat el model lingüístic de l’escola catalana i ha destacat que «és l’únic que garanteix la cohesió social i que els alumnes no catalanoparlants tinguin competències en les dues llengües», fet que no assoleixen països com el Canadà o Bèlgica, que també són bilingües.

Strubell ha afirmat que «l’assoliment precoç de competències de dues llengües té molts avantatges cognitius a l’hora d’aprendre nous idiomes en comparació amb les persones monolingües».

La llengua no influeix en l’assoliment de competències

Per a Ignasi Vila, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Girona, els alumnes castellanoparlants no acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per haver estudiat en català. Vila ha assegurat que, tot i que els factors socioeconòmics poden ser determinants, «les competències que un alumne assoleix en diverses matèries són independents de la llengua que parla a casa».

Vila també ha afirmat que, si l’escolarització a Catalunya no fos en català, «el català seria una llengua desconeguda per gran part de l’alumnat de Catalunya».

En la mateixa línia s’ha pronunciat Joaquim Arnau, professor del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, que ha assegurat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria en el sistema català no tenen dèficits en els coneixements escolars, perquè, segons diversos estudis, «un ensenyament en dues llengües aconsegueix millors resultats acadèmics que els de països monolingües».

Arnau s’ha basat, entre altres, en l’estudi PISA 2009, en què Catalunya aconsegueix millors resultats que països monolingües en competències matemàtiques o en comprensió lectora.

Al seu torn, Montserrat Cortés, professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha explicat que els alumnes que acaben l’escolarització obligatòria no tenen dèficits en coneixements del castellà per haver estudiat, principalment, en català. Cortés ha afirmat que el coneixement del castellà no depèn del territori i que, fins i tot, «els resultats en coneixements de llengua castellana són una mica més alts» a Catalunya que a altres zones de l’Estat espanyol.

Per a Cortés, «les dades referents a coneixements, competències escolars i sociolingüístiques continuen justificant l’actual model educatiu català, perquè garanteix que els alumnes tinguin un bon nivell de les dues llengües al final de la seva escolarització».

El bilingüisme ens fa més tolerants

Les dades presentades per Aurora Bel, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, i Carme Pérez, professora del Departament de Traducció i Filologia de la mateixa universitat, han demostrat que el bilingüisme precoç ajuda en el procés d’aprenentatge d’altres llengües, en comparació amb les persones monolingües.

Aurora Bel ha assegurat que «ser bilingüe millora la cognició i la intel·ligència en general, com també el desenvolupament de la consciència metalingüística, a banda de millorar la flexibilitat cognitiva i la predisposició democràtica». Bel ha afirmat que les persones que són bilingües de manera precoç tenen més predisposició a ser tolerants.

Al seu torn, Pérez ha destacat que els alumnes bilingües obtenen millors resultats en l’aprenentatge d’una tercera llengua, com ara l’anglès, i que «el bilingüisme no és un problema, sinó que ens aporta grans beneficis».

Parlar més d’una llengua afavoreix el desenvolupament cognitiu

Finalment, Melina Aparici, doctora en Psicologia i professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha afirmat que «el bilingüisme té un impacte positiu en el desenvolupament i el rendiment cognitiu de les persones».Segons ha explicat Aparici, un bon domini de dues llengües de manera precoç té nombrosos avantatges cognitius, com ara més capacitat d’adaptació, més flexibilitat cognitiva, més control de l’atenció i el retard en símptomes de demència.

(Font: www.uoc.edu)