Textos personals

Aprenent valencià

Adaptar-te i aprendre una llengua que no t'és familiar és difícil, encara que la tingues prop de la teua casa. I més, si no tens el suport necessari des de l'escola. Aquest ha sigut el meu problema amb el valencià.

Encara que m'hagen familiaritzat al valencià des de Primària, mai l'havia vist com una llengua en ús, pel simple fet que no coneixia a ningú que la utilitzara en el dia a dia. Açò es deu al fet que sóc d'un poble de l'interior, en el qual es parla en castellà.

Durant tota la meua etapa educativa, sempre m'ho han intentat ensenyar com una matèria més, amb la seua gramàtica i el seu vocabulari, però sense donar-li importància a la seua funció comunicativa. És per açò, que quan en Secundària ens van oferir la possibilitat d'introduir-nos en el PIP (Programa d'Incorporació Progressiva) vaig acceptar, per a poder conèixer millor aquest idioma que tenia tan a prop i tan lluny.

Així i tot, quan vaig acabar l'institut, el meu nivell de valencià no va arribar a ser molt bo, ja que no tots els professors que donaven assignatures en valencià tenien el nivell necessari, i aquestes assignatures eren pràctiques, per la qual cosa tampoc se'ns exigia escriure-ho.

Per açò, quan vaig arribar a la Universitat, vaig descobrir la gran diferència de nivell que tenia jo pel que fa a qualsevol alumne de valència. No solament no era capaç de dir dues frases seguides sense ficar cap paraula en castellà, sinó que no podia escriure-ho sense faltes d'ortografia. I encara que em vaig haver d'esforçar molt per a aconseguir arribar al nivell que m'exigien en "Llengua Catalana per a Mestres", vaig seguir veient el valencià com alguna cosa alié a mi.

He hagut de fer, i seguisc fent, un gran esforç per intentar adaptar-me a aquest idioma que deuria sentir com a meu, però amb el qual em costa moltíssim comunicar-me. He hagut de llegir constantment llibres en valencià per a adaptar-me a la seua ortografia, i encara em queda molt per aprendre.

Per açò, cada dia estic més conscienciada que com a futura docent, està en les meues mans i en les de tots transmetre aquest idioma a les noves generacions. No deixem que es perda el nostre idioma, ja que és el major llegat d'un poble. Diguem sí a l'ensenyament en valencià.

Gaudint del valencià

Al començament d'aquesta assignatura, vaig sentir-me una mica incòmoda. L'assignatura tractava del valencià, un idioma que mai l'he sentit com a meu, i a més, tenia que debatre els seus problemes, alguns dels quals mai havia escoltat. I açò em va frenar a l'inici.

Alguna cosa semblat em va ocórrer amb aquest bloc. L'objectiu d'aquest era que m'involucrara en l'idioma, que buscara notícies que tingueren que veure amb l'assignatura, i que debatera els temes plantejats a l'aula. No obstant, per a debatre sobre qualsevol tema tens que tindre cert coneixement del mateix, o estar involucrat d'alguna forma, el que em va obstaculitzar la feina.

A mesura que ha anat avançant l'assignatura, he començat a respectar i valorar el valencià. M'he involucrat en els seus problemes, i he estudiat la seua història, fet que m'ha donat major perspectiva.

Ara entenc la indignació que senten els valencians quan menyspreen la seua llengua i quan la retallen. He comprés la barbaritat que es va fer fa uns mesos tancant Canal 9, tancant la televisió pública dels valencians. He comprès el que aquest idioma significa per als valencians. En definitiva, he après a gaudir del valencià, a respectar-ho i valorar-ho.

Ara més que mai, és important prendre consciència del que significa una llengua per al seu poble, i per açò hem de defensar-la enfront dels quals ens volen llevar la veu. És la nostra cultura, és el nostre llegat, i hem de fer que ho seguisca sent.